Toma jardí. Però m’hi poso i reconec que no sé on acabaré.
D’entrada, afirmar que no en sé gaire ni de filologia ni de lingüística. I el meu bagatge poc m’ha portat a aprofundir en què es pot considerar llengua i què dialecte. Pel poc que he llegit, és una ciència molt controvertida i com totes les ciències socials, inexacta per naturalesa.
Recordo el meu primer contacte amb el “conflicte” català-valencià. Em refereixo al típic: si són la mateixa llengua o no. Segur que sabeu de què parlo. Fou ja fa massa anys, cursant un intercanvi d’estudis a Itàlia. Vaig conèixer una noia molt maca i agradable d’un poblet proper a València capital. Enmig d’un sopar típic d’intercanvi, ampolles de vi barato i un poc de fumo, vam iniciar una prometedora conversa en català que es va estroncar de cop en el moment en què justament li vaig dir (tot confiat, per generar una mica més d’intimitat) que era com molt curiós poder-nos comunicar en un mateix idioma allà, entre tanta gent que no ens entenia, i tan lluny de casa.
De sobte, tota seriosa, em va deixar anar, gairebé escopir, que qui m’havia dit a mi que parlàvem el mateix idioma. Que ella parlava un idioma diferent: el valencià. Em vaig posar a riure (ho vaig empitjorar) bàsicament perquè mai abans m’havia plantejat aquella possibilitat. I vam iniciar una discussió de dues hores, que no portava enlloc perquè cap dels dos érem especialistes en llengües. Només recordo dues situacions:
- La granera: em va posar com exemple aquesta paraula com a tret diferencial entre català i valencià. Jo que sóc de Ponent i tota la vida li hem dit granera a l’escombra, vaig inflar el pit i amb aires triomfants vaig sortir amb el cap ben alt d’aquella envestida.
- La conclusió: quan ja era evident que els dos volíem fugir d’aquell carreró sense sortida per tornar a la cordialitat, em va preguntar: “Si és el mateix idioma, perquè li hem dir català?”
I davant d’un raonament tan evident, vaig callar i no vaig saber què dir. Perquè en el fons una llengua és una llengua, tant se val com li diguem. Així que vam acordar que a partir d’aquell moment, quan els nostre amics italians ens preguntessin quin idioma parlàvem entre nosaltres, diríem que parlàvem valencià. Ho vàrem posar a la pràctica en aquell mateix instant, en aquella mateixa taula, i així va acabar la discussió. Ella contenta, i jo encara més content (de la seva alegria i d’haver-ne sortit il·lès de tot plegat).
Des de llavors fins ara he conegut uns quants nadius del país valencià, alguns força propers, d’altres que mai tindràs prou lluny, i amb tots sempre he intentat evitar el tema de la llengua, puix que en el fons, no portava enlloc. Fa uns dies, però, que m’he posat les piles amb aquest blog. Per fer-ho, bussejo molt per Twitter, que és una font d’inspiració inesgotable. I ves per on que em vaig trobar la següent enquesta:
He de confessar que vaig estar a punt de respondre sense pensar, però vaig recordar la història amb la meva amiga valenciana i em vaig autoconvèncer que m’havia de documentar primer per després votar amb coneixement de causa.
Buscant i rebuscant vaig trobar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que disposa d’un cercador a mode de diccionari. El podeu trobar aquí. Quan introdueixes el terme “valencià” en aquest cercador, et retorna la següent resposta en el punt número 2:
VALENCIÀ: Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
Aquests senyors, científics de la llengua i precisament d’una institució pública de la comunitat valenciana, estan dient que estem parlant del mateix idioma. Per tant, els dono credibilitat, voto en conseqüència i deixo un tuit recomanant a aquells que hi caiguin que facin el mateix que jo, així votaran documentats:
Llavors és quan em respon en o na @andarellabcn, tornant a introduir dins meu un dubte que acabava de creure esvaït:
Ja hi som. Ara resulta que l’AVL és catalanista, cosa que entenc que significa que està a favor de considerar valencià i català la mateixa llengua i que per tant, la seva definició té una clara intencionalitat partidista. O fins i tot, político separatista. Seguidament, @andarellabcn em remet a la Real Acadèmia de la Cultura Valenciana. Segons ell o ella, aquí puc trobar respostes ja que, entre d’altres coses fan “Propostes de revalencianisació” de certes paraules que la AVL ha agafat i està intentant colar-les als valencians, tal i com em diu. Busco per la web de la RACV i trobo coses com aquesta on tampoc s’acaba d’afirmar que català i valencià siguin llengües diferents. Però és que potser no cal afirmar-ho taxativament, oi?
El dubte ja el tinc al cos. Com collons puc resoldre’l?
Després de googlejar una bona estona, acabo a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Qui el vulgui el pot descarregar aquí. Molt interessant, realment. Però no me l’he de llegir tot, ja que el que estic buscant ho trobo bastant ràpid, a la Pàgina 15, Article sext, punt 8. Posa el següent:
8. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.
Ufa. Això és important i em comença a aclarir molts dubtes, perquè realment em deixa clar que qui té competències normatives al voltant de la llengua valenciana és l’AVL. Per tant, la seva definició acaba de pujar molts punts en la meva escala de credibilitat. D’altra banda, també vull saber de quan és aquest Estatut i qui el va aprovar, no fos cas que hi hagués posat cullerada Compromís i quedés en entredit tot plegat. Però resulta que l’Estatut s’aprova l’1 de juliol de 2005 a les Corts Valencianes amb 83 vots a favor (PPCV i PSPV-PSOE) i 6 vots en contra (Entesa).
En definitiva, o molt vaig confós, o el propi Estatut de la Comunitat Valenciana aprovat el 2006 otorga a l’AVL la capacitat per normativitzar la llengua valenciana. Per tant, allò que especifiquen des de l’Acadèmia, formada per professionals estudiosos de la llengua (aquí podeu trobar els acadèmics i acadèmiques que la conformen) és el que preval en l’ús normatiu del valencià segons les pròpies Corts Valencianes.
Tot i això, per tancar el cercle i quedar-me tranquil, busco informació sobre la Real Acadèmia de la Cultura Valenciana (aquí Wikipèdia al respecte). Miro qui és el seu director, Voro López i Verdejo, i veig que és molt proper a Lo Ratpenat. Busco Lo Ratpenat i descobreixo que és una societat cultural valenciana impulsora, a partir dels 80’s, d’una normativa rupturista (Normas del Puig) contraria a la normativa aprovada als 70’s (Normas de Castellón) que deia que el català i el valencià eren el mateix idioma.
També trobo que les Normas del Puig no estan acceptades com a normativa actualment (aquí wikipedia) i que Lo Ratpenat està presidit per Enric Esteve i Mollà des de 1996, personatge molt proper al Partit Popular i amb algun tipus de relació amb afers obscurs. Propugnen, entre d’altres coses, la validesa de les Normas del Puig, en contra dels criteris de l’AVL i els seus acadèmics, i carreguen de forma constant contra aquesta entitat.
M’adono que, efectivament, el tema està massa polititzat pel meu gust. La conclusió fins ara és òbvia, però tinc mal regust, ja que a la RACV, en teoria, també hi figuren estudiosos de la llengua que fan afirmacions radicalment contràries a les que fa la AVL. Cert que, vist el que he trobat fins ara, la credibilitat se l’endú se’ns dubte la AVL. Però sortosament, acabo arribant aquestes dues notícies que ja decanten del tot la meva conclusió:
LEVANTE 10-05-2016
La AVL y la RACV sellan la paz
LEVANTE 30-05-2016
La RACV aprueba ‘in extremis’ el acuerdo con la AVL para la paz lingüística del valenciano
En aquesta última, destaco les declaracions del degà de la Real Acadèmia de la Cultura Valenciana, que diu el següent:
“[La RACV] …no puede ser un órgano político o la última retaguardia de unos partidos políticos prácticamente inexistentes o sin relevancia política”. “Que nos dejen tranquilos”
En la primera notícia, també es pot llegir el següent:
“La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) y la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) firmarán una declaración conjunta antes de final de mes donde se reconoce la autoridad normativa de la AVL sobre el valenciano y al mismo tiempo se acepta la denominación de lengua valenciana y la preferencia de las formas autóctonas”
Fins aquí la meva investigació. Si al final resulta que ambdues entitats formades per científics de la llengua s’han posat d’acord en que la potestat normativa la té l’AVL, i l’AVL diu que el valencià i el català són la mateixa llengua, llavors no hi ha molt més a discutir.
En el meu cas, suposo que m’havia de treure una espina que m’havia quedat clavada. Segueixo sense ser proper a la temàtica, i estic convençut que hi ha moltes coses que desconec i que potser no he tingut en compte. Per tant, convido a en o na @andarellabcn o qui vulgui, evidentment, a continuar el debat amb els seus comentaris. Prometo publicar-los tots sempre que no siguin ofensius entre ells (aquí la meva política de publicació de comentaris)
Per acabar, només dir que tant de bo hagués sabut tot això en aquella discussió de bar que vaig tenir fa massa anys a Itàlia. Tot i que, si m’ho miro bé, al final la meva amiga i jo vàrem arribar, sense saber-ho, a la conclusió encertada.
Carta Oberta a... 
28 de gener de 2017 at 22:51
Un cop publicat aquest escrit, m’han arribat respostes via Twitter que m’han ajudat a aprofundir una mica més en tota la temàtica que aquí exposava ahir. Abans que res, agraeixo a tots aquells que han aportat els seus coneixements al fil de conversa en qüestió i reitero el meu oferiment a compartir aquests coneixements en aquest espai, a mode de comentaris més extensos que ens permetin entendre’ns millor que no a través de 140 caràcters.
Sóc molt sincer si dic que és APASSIONANT tot el que he pogut aprendre arrel dels comentaris rebuts. Però com que Twitter és un caos, intentaré posar ordre.
Les argumentacions que m’han arribat són de dos tipus, bàsicament: històrico-lingüístiques i polítiques.
A nivell HISTÒRICO-LIGÜÍSTIC (resumeixo molt): els arguments sobretot giren al voltant de la normativització de la llengua valenciana. Però m’he de remuntar molt enrere, fins a principis de segle ben bé per poder començar a parlar de la normativa pròpiament dita.
Pel que he pogut anar indagant, amb la normativa del català establerta per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el 1913, hi va haver cert rebombori entre la societat intel·lectual valenciana que va fer que una associació com Lo Ratpenat (si heu llegit el post, ja sabreu més o menys qui són) en creés unes de pròpies el 1914 (Normes del 1914). Aquestes diferien bastant de les que acceptava l’IEC pel català el 1913
Incís: per aquí al meu costat em diu la meva companya, que està seguint el tema amb igual o més atenció que jo, una frase similar a aquesta: “no m’extranya, aquella normativa (la de l’IEC de 1913) no podia ser més centralista respecte al català estàndart”. Es nota que som de Ponent :).
Problema de les Normes de 1914? Que aquesta normativa no va ser acceptada per la majoria d’escriptors i publicacions de l’època, que varen preferir adoptar la normativa de l’IEC. De fet cadascú va anar una mica a la seva, fins que a principis dels anys 30, els mateixos escriptors, editorials i entitats van decidir que s’havia de posar ordre i van arribar a un acord normativitzador del valencià, les Normes de Castelló que bàsicament “suposaven l’acceptació de la normativa fabriana adaptada a la realitat valenciana” (wikipèdia altra vegada). Un muntó d’entitats i escriptors varen ratificar aquell acord, fins i tot, flipa, Lo Ratpenat.
Evidentment, la Guerra Civil i el franquisme es van petar tota aquesta feina, però per sort no la va enterrar. La va deixar “hivernant”. Passat el franquisme, es va voler recuperar tot l’esforç fet als anys 30 i establir la normativa acordada a Castelló com la normativa oficial del valencià. De fet, entitats públiques, editorials i escriptors així ho feren. Però va aparèixer un sector crític sobretot agrupat en l’entitat Lo Ratpenat, que va voler establir una normativa diferenciada de les Normes de Castelló.
PREGUNTA: entenc perfectament que els membres de Lo Ratpenat que van ratificar l’acord de 1932 difícilment podien ser els mateixos que els que el 1979 decideixen establir una normativa diferent. No he pogut trobar els motius d’aquest canvi de parer de l’entitat, i aquí hi ha un forat en el procés que voldria que algú em respongués. Moltes gràcies!
Així va ser com el 1979 van néixer les Normes del Puig, que al reivindicar un caràcter NO unitarista respecte a la normativa catalana, se les ha titllat de secessionistes. De fet, aquest tuit en @andarellabcn fins i tot explica que l’Estatut de 1982 està redactat en aquesta normativa:
Però les Normes del Puig no són d’ús majoritari, ni molt menys. Tenen més o menys publicacions, sobretot centrades en entitats com el mateix Lo Ratpenat o la Real Academia de la Cultura Valenciana, però molt per sota de les publicacions que s’efectuen en llengua valenciana amb Normes de Castelló.
De fet, fins i tot a principis del segle XXI hi ha un canvi dins les pròpies Normes del Puig que les apropen moltíssim a les de Castelló, i això provoca una crisi dins dels sectors que les defensaven, escissió entre els més puristes i els més renovadors, que encara agreuja més la seva situació. Tant el Dictamen sobre l’ús de la llengua aprovat el 1997 com la creació associada de l’Academedia Valenciana de la Llengua el 1998, com a únic organ normativitzador de la llengua valenciana, va acabar de decantar la balança, ja que l’AVL tenia com a base de la seva normativa en les Normes de Castelló del 32.
En el tema històrico-lingüístic realment he arribat fins aquí. Crec entendre que poc a poc la normativa oficial que s’ha imposat és la que prové dels acords de Castelló de 1932, que recordem tenia com a base la normativa de l’IEC de 1913. Les entitats “secessionistes” poc a poc s’han anat convertint en residuals. Fins i tot, amb les notícies que enllaçava del diario Levante, maig del 2016, em va semblar entendre que una de les entitats secessionistes de més pes, la Real Academia de la Cultura Valenciana, acceptava finalment que l’AVL era el màxim organ normativitzador del valencià. Respecte a aquest tema, en @MiguelSaxman em puntualitzava això:
Crec que no li falta raó, evidentment. Però si en la definició que estableix la AVL sobre valencià ja explicita que les dues llengües són la mateixa i, a més, és l’únic òrgan normativitzador del valencià que utilitza com a base normativa la de l’IEC… doncs què vols que et digui. Clar que l’Estatut parlarà de llengua pròpia, només faltaria. Però això no voldrà dir que ambdues llengües siguin la mateixa, però amb denominacions diferents en funció del territori. De fet a Lleida parlem lleidatà, no català ;).
És molt probable que hagi errat en alguna dada o apreciació, és més que probable, en una recerca d’un dia, la puc haver cagat tranquilament. En tot cas, agrairé correccions, matisos o ampliacions del tema. Com més avanço, més ganes tinc de comprendre el perquè d’aquests “enfrontaments” normatius.
Queden pendents els arguments polítics, els quals buscaré informació a partir d’aquests tuits, que lliguen amb l’escrit anterior sobret pel que fa al qüestionament de la credibilitat que se li dóna a la AVL com a principal organ normatiu:
Intentaré aprofundir-hi demà, que avui ja és massa tard!
M'agradaM'agrada
30 de gener de 2017 at 20:35
Com deia, l’argumentació a nivell POLÍTIC es basa sobretot en desacreditar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a òrgan capaç de normativitzar el valencià, ja que va néixer amb un marcat caràcter polític. Aquest marcat caràcter polític es justifica sobretot a través d’aquesta notícia del diari El País, novembre del 2004. En aquesta, l’expresident Jordi Pujol (en Pujol, sempre ell, apareix a tot arreu per mal o pitjor) afirma que va pactar amb el PP la creació de l’AVL a canvi del suport de CIU a la investidura d’Aznar (1996). En Zaplana, però, president en aquell moment, ho nega taxativament.
És per tant, una cosa que no sabem fins a quin punt va succeir, o en quins termes. Cap dels dos personatges mereix credibilitat, sincerament, però si hagués d’escollir qui dels dos menteix, segurament triaria en Zaplana (yo me metí en política para forrarme << ja sé que la frase no es seva… però ho podria ser).
La qüestió és que això en Pujol ho deia en època del primer tripartit, entenc que buscant justificacions per haver pactat amb un Aznar que després, disposant de majoria absoluta, és treia la careta i es mostrava molt beligerant enfront el català. Sona molt extrany una ingerència d’aquest tipus de la Generalitat de Catalunya a la Comunitat de València, pero podria ser perfectament que Pujol reconegués un pacte d’aquest estil per donar arguments al seu partit, en aquell moment a la oposició. Realment, no m’ha arribat gaire més que aquesta notícia o aquest fet per justificar la manca de credibilitat de l’AVL.
Sense més context és difícil fer-se’n una idea fiable, i són molts dubtes els que se’m generen. Per tant, deixo preguntes a l’aire, que intentaré anar responent poc a poc, o que agrairé que si algú té més o menys una resposta, la deixi per escrit en resposta a aquest comentari (o l’anterior).
1) Com és que aquest pacte Pujol-Zaplana (1996) es manté i fins i tot es ratifica 10 anys després amb l’Estatut del 2006, amb majoria absoluta del PP a la Comunitat Valenciana (Govern Camps) i tripartit a Catalunya (Maragall, amb Pujol jubilat). Ja no feia falta que es seguís fent allò que teòricament s’havia acordat (serà per trencaments d’acords… L’Estat en té el rècord!).
2) Tot i la ingerència d’en Pujol, la normativa de l’AVL té el seu origen en les Normes de Castelló del 1932, el (entenc) gran pacte per la normativització de la llengua valenciana, que fins i tot va signar Lo Ratpenat. Aquest intent de normativitzar i per tant normalitzar l’ús de la llengua, a més amb la força al darrera d’un gran acord, és la substància que li ha de donar vida. Com és que el 1979 s’esdevé una “secessió” davant d’un fet a priori tan positiu? Aquesta “secessió” venint de l’època en la que veníem, pot tenir connotacions polítiques (intent de dividir els parlants de llengües diferents al castellà, per exemple)? No ho afirmo, simplement ho deixo aquí com a possibilitat a valorar.
3) 20 anys després del suposat acord Pujol-Zaplana, havent sofert una nova majoria a Espanya del PP des del 2011 (que no es precisament amable amb el català), que a més coincideix amb majoria també popular a la Generalitat valenciana (Camps-Fabra)… Com és que no es fa res per corregir aquesta ingerència del Govern català en la llengua de la Comunitat de València? Sembla que el context, des del 2011, hauria de ser propici per tirar enrere un acord d’aquest tipus,
4) Vull entendre que tot i el caràcter polític de la creació de l’AVL, que acceptem en base a les citades declaracions de Pujol, els acadèmics que la conformen són especialistes de la llengua. I per tant els seus estudis, definicions, interpretacions, etc. són científics en el sentit que s’haurien de poder justificar per la solidesa dels seus coneixements i no per motius o invencions politiques. Però no només ells, sinó que els estudiosos de la llengua de dins i de fora van en la línia de definir el valencià com ho fa l’AVL (per exemple la RAE, però més enllà d’això, després acabaré explicant un comentari molt interessant que m’ha arribat en aquest post). Existeix algun exmple, amb rigor lingüístic, que indiqui que la seva feina no està ben documentada/justificada/argumentada com a treballs “científics”?
5) Si efectivament la AVL no té credibilitat en la normativització del valencià, com és que la RACV, una de les entitats més beligerants enfront de l’AVL, accepta a mitjans any 2016 la seva autoritat en aquest àmbit i “signen la pau” (paraules del Levante)?
Fins aquí els dubtes que se m’han generat fins ara. Segur que si trobo respostes se’n generaran de nous, però justament això és el que més m’apassiona del tema :)!
Acabaré explicant què vaig rebre un comentari al post d’una estudiosa de la llengua, professional de l’àmbit. És tracta d’una argumentació lingüística molt completa. Li he demanat permís per publicar-la com a nou post (evidentment amb el seu nom), ja que té entitat per ser-ho i a més obre una visió diferent, d’especialista en l’estudi de les llengües, que s’escapa d’allò que volia transmetre en el post actual. Podeu trobar el seu post aquí.
En recomano la lectura per obrir debat més acadèmic.
M'agradaM'agrada